ENHORABONA A TOTS I A TOTES I BON ESTIU!!

Bé, per fi ha arribat la selectivitat i només he de felicitar-vos per les notes que heu tret, tant globalment com en l'assignatura de Valencià.

Ara, a gaudir de l'estiu abans de començar la nova etapa que vos espera, tan plena de reptes.

Als que vos ha quedat alguna assignatura per a setembre, ànim.

I a tots i a totes, ja sabeu que em teniu per a qualsevol cosa en què vos puga ajudar.

Besets.

UNA SETMANETA PER AL SELECTIU

¿Com ho dueu aquells i aquelles que vos presentareu a l'examen la setmana que ve? Els altres, ja supose que heu començat les vacances. Tant els que vos examineu ara com els que ho fareu al setembre, recordeu de repassar els conceptes sociolingüístics que hem estudiat, per si de cas el text a comentar hi tinguera relació. Així, el podríeu comentar amb molt més coneixement de causa i hi podríeu exhibir tot el vostre bagatge al respecte.

Ja sabeu que si teniu qualsevol dubte, em podeu trobar a l'institut o bé a l'adreça que coneixeu: xavi.institut@gmail.com.

Hale, a estudiar.

O a descansar uns dies la resta.

B7s.

L'EXAMEN DE DIVENDRES

Recordeu que en aquest enllaç teniu molta informació respecte a les proves:

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/valenciano/general/adicional/indice.xml?id=E126

Vos adjunte les solucions a les qüestions dels exàmens de selectivitat que teniu:


PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
2004-2005
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
Solucionari de les qüestions del text "La cohesió lingüística"
1) Defineix què volen dir les paraules següents presents al text:
a. utopia (línia 1)
b. arrel (línia 16)
c. alienes (línia 9)
Puntuació: Donem 0’5 punts per cada definició correcta; 0’25 si s’hi aproximen. Es pot acceptar també un sinònim d’una o dues paraules
2) Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i escriu per a cadascun dels mots una altra paraula amb el mateix procés
Puntuació:
Identificació del procés: 0’1
Explicació del procés: 0’2
Exemple: 0’2
Solució: [els exemples són orientatius]
a. desequilibri: derivació per prefixació (0’1); afegim el prefix de valor negatiu des- a la base lèxica nominal equilibri per generar el nom desequilibri (0’2); destrucció, desforestació, reequilibri, etc. (0’2)
b. òbviament: derivació per sufixació (0’1); afegim el sufix adverbialitzador –ment a la base lèxica adjectival en femení òbvia per generar l’adverbi òbviament (0’2); ràpidament, tristament, pobrament, obvietat, etc. (0’2)
c. nouvingut: composió (0’1); unim les bases adjectivals nou i vingut (del verb venir) i generem d’adjectiu nouvingut (0’2); p. ex., nounat, nou-ric, noucasat, benvingut, etc. (0’2)
NOTA: els de castellà fan anàlisi morfològica. Si per comptes d’explicar el procés fan l’anàlisi bé i identifiquen bé els morfemes, doneu per bo també l’exercici
3) Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.
Puntuació:
Identificació del tipus d’oració: 0’25
Substitució: 0’25


Solució:
a."Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res" (línies 14-15)
Tipus: oracions subordinades adverbials temporals (coordinades per i)
Substitució: [per un adverbi o un sintagma equivalent] llavors, aleshores, en aqueix moment/dia, en aquestes circumstàncies..., etc.
b. "Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes" (línia 17)
Tipus: oració subordinada substantiva
Substitució: això, açò, allò, aqueixa cosa, aquest fet
c. "Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global" (línies 25-26)
Tipus: oració subordinada de relatiu adjectiva especificativa
Substitució: derivades
4) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents:
Puntuació:
Identificació de la funció: 0’25
Substitució: 0’25
a. "[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...]"
Funció: complement directe
Substitució: ens en donen
b. "Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res"
Funció: complement preposicional de règim
Substitució: s’hi veu forçada
c. "Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives"
Funció: complement directe
Substitució: les afavoreixi


PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
2005-2006
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
Solucionari de les qüestions del text “La intel·ligent no es casa”
1. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents
extretes del text:
Puntuació: 0,5 per paraula o expressió
Solucions:
a. perdre la xaveta: trastornar-se, tornar-se boig, perdre el senderi
b. brillantina cerebral: capacitat intel·lectual, intel·ligència
c. libido: desig de plaer, sobretot de plaer sexual; sentiments que
governen i dirigeixen els impulsos sexuals.
2. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n
els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents
que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que
continga el constituent que hages triat.
Puntuació: 0,5 per mot, desglossat així:
0,1 el procés de formació de mots.
0,1 la delimitació dels constituents.
0,3 la formació d’un altre mot.
Solucions:
a. possibilitat:
• derivació per sufixació: -itat fa un nom a partir d’un adjectiu
• possibil+itat.
• possibilisme, impossible; curiositat, velocitat.
b. encapçalar:
• derivació per prefixació: en- fa un verb a partir d’un nom (o d’un
adjectiu).
• (en((cap)çal))ar: cap, capçal, encapçalV+flexió: encapçalar .
• encalar, engominar, embrutar-se; capçalera.
c. impertinència
• derivació per prefixació: in-/im- forma antònims de noms i
d’adjectius.
• im+pertinència.
• invisible, independent, impossible, immoderació; pertinentment.
2
3. a) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment
següent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu,
un adverbi o un sintagma preposicional
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’oració
0,3 per la substitució
“[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení”
Solució:
• Oració subordinada (substantiva) d’objecte directe.
• Crec això; ho crec.
Alternativament:
• Oració subordinada de complement de règim (amb caiguda de en).
• Crec en això; hi crec.
b) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment
següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que
tinga el mateix significat:
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’oració
0,3 per la substitució
“Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i
Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit”
Solució:
• Oració subordinada (circumstancial) condicional.
• Vist que ho han fet...; Posat que...; Havent-ho fet...; Com que...; Ja
que...
c) Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en el
fragment següent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el
mateix valor:
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’expressió
0,3 per la substitució
“És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i
l’home no la suporta” (línies 8-9)
Solució:
• Connector (o locució conjuntiva) de reformulació.
• Dit d’una altra manera; Això significa que...
3
4. Observa els possessius següents i substitueix-los per construccions o sintagmes
que conserven la funció i el significat que cada possessiu té en el text. Raona, per
a cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica.
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 per la substitució
0,3 per aclarir raonadament sí hi ha referència díctica o fòrica
a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4)
Solució:
• més baixa serà la possibilitat matrimonial d’aquella dona.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seva a partir de la
paraula dona, que apareix quatre mots a l’esquerra.
b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7)
Solució:
• que perdin la xaveta per l’èxit del (seu) home / l’èxit dels (seus)
homes.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seu a partir de la
paraula homes, que apareix en la línia anterior en la construcció
els homes brillants.
c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12)
Solució:
• el capítol d’un llibre que jo he escrit.
• Referència díctica: interpretem la paraula meu, no a partir d’una
altra paraula del text, sinó a partir d’un ens de fora del text, en
concret, de la figura de l’emissora.

Ací teniu el de Setge, escola i família:

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF77.pdf

"ARA VOLEN TREBALLAR COM NOSALTRES"

L’altre dia, algú a classe va dir, referint-se a les persones immigrants: “Ara volen treballar com nosaltres“. Paràrem el debat i vam apuntar la frase a la pissarra. I a la pissarra la frase feia una mica de por.

EL QUADERN GRIS, OBRIU-LO ARA!!

El quadern gris és el llibre més conegut de Josep Pla. Es tracta d'un dietari, de més de set-centes pàgines, on l'autor aboca tones de pensament, de detalls, de vida, d'inquietuds, d'incerteses. Comença als 21 anys, el març de 1918, i acaba el novembre de l'any següent. No va ser publicat, però, fins al 1966.

Vos he de dir que vaig començar a llegir Pla a la facultat i que mai havia gosat de mamprendre la lectura del quadern de què vos parle. I va ser fa un parell d'anys -potser tres-. No m'ho podia creure, tot i les coses que n'havia llegit. Recorde l'últim dia amb un punt de tristor enmig la immensa alegria d'haver-lo gaudit durant uns mesos. S'acabava i això em podia deixar un buit. Des d'aleshores sempre el tinc ben a prop.

Per tot això voldria que vosaltres hi arribàreu més prompte, que poguéreu assaborir-lo des d'ara, que teniu poc menys de l'edat que tenia Pla quan el va començar

Enguany hi ha hagut una iniciativa a la xarxa ben positiva. Ha nascut un bloc on publiquen cada dia en forma d'entrada allò que correspon al dietari de Pla de fa 90 anys, i així pretenen fer-ho fins al final. És com si el bloc anara escrivint-lo el mateix Josep Pla. És una manera -actual- de començar a entrar al seu món. Vos hi atreviu? http://www.elquaderngris.cat

Besets.

COM VOS VA, COMPANYS I COMPANYES???

¿Com vos va en aquests dies (supose) d'exàmens, dormir més aviat poc i pelar-se més classes que de normal, que ja és...?

Algú ja ha anat a alguna mascletà?

Vinga, digueu-me alguna cosa, que ja vos enyore...

S'HAN ACABAT ELS COMPLEXOS?

'Habemus quilus et habemus curvas: sum fastastica'

S'han acabat els complexos, les inseguretats, les pors! La setmana passada, setmana de fumates, vaig tenir, afortunadament, la meva pròpia fumata blanca, perquè la que em van servir en directe des del Vaticà em va deixar ben petrificada: m'he convençut que les dones de veritat tenen corbes. Ja n'hi ha prou d'anar al gimnàs després de la llarga jornada laboral. Les abdominals per conservar el ventre pla han passat a millor vida! En una combinació de factors que us explicaré encantada, vaig descobrir que estic sensacional. Em permetré definir el meu estat físic en un llatí d'estar per casa, ara que sembla que amb el nou papa aquesta llengua gairebé tindrà més constants vitals que el català: habemus quilus et habemus curvas: sum fantastica. Tanmateix, us he de ser sincera, encara em falta guanyar alguns quilets per ser una dona de veritat, una dona real. Però m'heu d'entendre: després de tants anys vigilant no passar la barrera de la descompensació física, he aconseguit mantenir-me acceptablement bé. Si bé es podria dir que estic saludable i ufanosa, encara no arribo a ser absolutament una dona real. Però us ho prometo, el mes vinent em dono de baixa del gimnàs i quan em sedueixi en l'aparador un deliciós brownie deixaré de fer-me l'estreta com fins ara.

Aquesta sobtada acceleració, si no sobredosi, en la meva autoestima es deu no només al fet de veure la divertida obra de teatre que està en cartell al Poliorama sinó al fet em vaig assabentar que segons els resultats d'un estudi fet als Estats Units un lleuger sobrepès és més saludable que l'anomenat pes ideal. Ja sé que el fet que aquestes conclusions vinguin d'un país on la obesitat és la campiona pot semblar el millor eslògan d'una hamburgueseria. Però no tinguem prejudicis innecessaris. Que encara que tinguin el Bush per president els nord-americans no sempre s'equivoquen. Segons aquest estudi la baixa mortalitat observada en persones amb un excés de pes moderat ha de fer replantejar quin és el pes ideal. Pobra Bridget Jones, tan obsessionada amb la seva mida corporal i ara resultarà que està més saludable que la Julia Roberts a Pretty Woman! Però no només això. Una coneguda marca de perfumeria, líder en sabons de dutxa i cremes hidratants, s'ha apuntat al que anomenen dones reals. Suposo que deveu haver vist l'anunci de les noies grassonetes, que ells anomenen dones reals (convenientment triades perquè hi hagi representació de gairebé totes les races terrenals).

Però la diada de Sant Jordi vaig tenir la meva particular fumata negra i vaig tornar a tocar de peus a terra. Fugint de l'atabalament de les llibreries, vaig decidir anar de compres. I hi vaig ficar la pota. Fins al fons. En una curta visita per les tendes de roba megafashion del Raval em vaig adonar que havia alimentat una fantasia amb l'ajut dels del teatre, la marca de perfumeria i el maleït estudi ianqui. Vesteixo la talla 40 i cap dels modelets que em vaig provar estava pensat per a un cos real com el meu. Indignada vaig tornar a la llibreria a buscar un llibre d'autoajuda que alleugerís el cop moral i el desencís. La síndrome Bridget Jones té llarga vida: habemus basculam et habemus gymnasium.
Mar Jiménez (AVUI, 27/04/05)

Ara ja, amb més tranquil·litat, en podeu opinar. Vosaltres (les dones) i vosaltres (els homes).