Ei, companys, ja pensàveu que havia desaparegut. Doncs parcialment sí, perquè la connexió a internet m'ha abandonat durant una setmana. Però tot s'arregla (menys la mort, que diuen). Per tant, encara som a hora de fer els comentaris. No?
Vos els adjunte. El primer (del diari Avui) va sobre el romanç amorós entre el president francés i una xicota...més alta que ell. El segon (tret d'un bloc personal), al voltant de l'informe PISA, que sabeu que és eixe estudi europeu sobre l'educació que sembla que no dóna massa bons resultats per a Espanya.
Hale, ja podeu currar. Vinga, que encara teniu mooooooooooolt de temps. I si no els feu, els reis vos duran carbó.
TEXT 1 [el teniu a l'enllaç següent si voleu veure'l al seu lloc d'origen: http://www.avui.cat/article/opinio/17369/operacio/bruni%20/lera/cuixe.html]
Operació Bruni en l'era cuixé
Sarkozy ha deixat, de nou, mig món amb la boca oberta. Ara que s’acostava l’hora de començar a prendre decisions (per això el van votar), es treu de la màniga una nova conquesta amorosa que li permetrà seguir marcant l’agenda política del país al ritme de testosterona. Chapeau!
Amb Sarkozy, l’era dels grans estadistes ha passat a millor vida. I amb ells, l’èpica, en la política europea, ha mort. Som a l’era del paper cuixé, en què el tomàquet taca l’acció de govern i banalitza la República.
La conquesta de la Bruni, operació d’imatge com poques hi ha hagut, no només ha fet oblidar els foscos negocis amb Gaddafi o la flama latent de la banlieue, sinó que ha deixat en segon pla que, de nou, Sarkozy fa vacances a càrrec del magnat de la comunicació Vicent Bolloré. Multimilionari que al maig ja li va finançar l’escapadeta a Malta, aleshores en companyia de Cécilia.
I és que el president francès no només sap treure el màxim rendiment de les seves amants, sinó que no s’està d’esprémer els lligams amb els mitjans de comunicació. De l’amistat amb Bolloré en treu viatges tot inclòs, que de moment (temps al temps) no sabem amb què es veuran recompensats. I de la seva relació amb Arnaud Lagardère, patró, entre d’altres, de Paris Match, no només aconsegueix que li eliminin els michelins de les fotos vacacionals, sinó que provoca l’acomiadament de periodistes incòmodes. El 2006 Alain Genestar va ser apartat de la direcció de Paris Match perquè va publicar en portada una foto de Cécilia posant-li les banyes a Sarkozy.
A França, diaris com Le Monde o Libération ja han posat el crit al cel no només pels tics de nou ric i l’ostentació de Le petit Berlusconi, sinó per aquesta curiosa manera d’entendre la independència dels mitjans de comunicació. Mentrestant, aquí, molts, massa, sobretot els que habiten la dreta, li segueixen rient les gràcies. Curiós país, el nostre.
MAR JIMÉNEZ
(Avui, 30/12/07)
(Avui, 30/12/07)
L'INFORME PISA
El Programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (PISA) compara rendiments acadèmics de l'alumnat de 15 anys de diferents països. PISA, promogut per l'OCDE, avalua quatre àmbits diferents: matemàtiques, lectura, ciències i resolució de problemes. Quins resultats han obtingut els nostres alumnes ? Un desastre, sense excuses. Molt especialment, pel que fa a la lectura. En sis anys, Espanya ha passat del lloc número 17 al 27, entre els 30 països de l'OCDE. Un dels responsables de l'estudi, Eric Charbonnier, va afirmar ahir que el descens del nivell entre els espanyols és "inquietant" i una cosa "que s'ha de vigilar". Espanya se situa a 31 punts de la mitjana dels països de l'organització i a 95 de Corea, que encapçala el rànquing, per davant de Finlàndia. Algú hi hauria de pensar-hi cinc minuts. Els exvalencians ja vam assenyalar Finlàndia com el "nord enllà" on mirar, amb un sistema públic d'ensenyament ben connectat a una xarxa sociocultural (biblioteques, cases de cultura i de la literatura, etc.). Un país, a més, amb gran prestigi dels professionals d'aquestes esferes socials com a pota clau de l'Estat del Benestar. Però, clar, sembla que ací això són somnis impossibles, miratges de quatre il·luminats. Tant costa d'entendre que la inversió en la cultura com un "bé públic" hauria de tindre un caràcter estratègic i transversal a totes les opcions polítiques ? I costa, precisament, perquè els responsables de l'educació i la cultura dels nostres ajuntaments, diputacions i generalitats tampoc haurien tret millor nota que els nostres adolescents. L'escola està en crisi, això ja ho sabem. I la família, i l'ajuntament, i la resta de les institucions que ens governen. I el resultat és l'informe PISA. I el bou embolat, les processons i la burrera universal en què acabarem ofegats. Que hi ha algú ?
(Toni Mollà/blog, 5/12/07)
Bé, xiquets i xiquetes, bon profit. I feu-me'ls completets. No vos oblideu del resum ni de la valoració personal. Qui puga que me'ls envie: xavi.institut@gmail.com . A1 kk1.
Justament pensava que es tractava d'un text amb molts elements per comentar. Potser hi ha gent que no ha copsat moltes de les referències que hi apareixen... Però bé, som al principi encara, així que tranquil·litat.
