L'EXAMEN DE DIVENDRES

Recordeu que en aquest enllaç teniu molta informació respecte a les proves:

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/valenciano/general/adicional/indice.xml?id=E126

Vos adjunte les solucions a les qüestions dels exàmens de selectivitat que teniu:


PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
2004-2005
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
Solucionari de les qüestions del text "La cohesió lingüística"
1) Defineix què volen dir les paraules següents presents al text:
a. utopia (línia 1)
b. arrel (línia 16)
c. alienes (línia 9)
Puntuació: Donem 0’5 punts per cada definició correcta; 0’25 si s’hi aproximen. Es pot acceptar també un sinònim d’una o dues paraules
2) Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i escriu per a cadascun dels mots una altra paraula amb el mateix procés
Puntuació:
Identificació del procés: 0’1
Explicació del procés: 0’2
Exemple: 0’2
Solució: [els exemples són orientatius]
a. desequilibri: derivació per prefixació (0’1); afegim el prefix de valor negatiu des- a la base lèxica nominal equilibri per generar el nom desequilibri (0’2); destrucció, desforestació, reequilibri, etc. (0’2)
b. òbviament: derivació per sufixació (0’1); afegim el sufix adverbialitzador –ment a la base lèxica adjectival en femení òbvia per generar l’adverbi òbviament (0’2); ràpidament, tristament, pobrament, obvietat, etc. (0’2)
c. nouvingut: composió (0’1); unim les bases adjectivals nou i vingut (del verb venir) i generem d’adjectiu nouvingut (0’2); p. ex., nounat, nou-ric, noucasat, benvingut, etc. (0’2)
NOTA: els de castellà fan anàlisi morfològica. Si per comptes d’explicar el procés fan l’anàlisi bé i identifiquen bé els morfemes, doneu per bo també l’exercici
3) Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.
Puntuació:
Identificació del tipus d’oració: 0’25
Substitució: 0’25


Solució:
a."Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res" (línies 14-15)
Tipus: oracions subordinades adverbials temporals (coordinades per i)
Substitució: [per un adverbi o un sintagma equivalent] llavors, aleshores, en aqueix moment/dia, en aquestes circumstàncies..., etc.
b. "Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes" (línia 17)
Tipus: oració subordinada substantiva
Substitució: això, açò, allò, aqueixa cosa, aquest fet
c. "Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global" (línies 25-26)
Tipus: oració subordinada de relatiu adjectiva especificativa
Substitució: derivades
4) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents:
Puntuació:
Identificació de la funció: 0’25
Substitució: 0’25
a. "[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...]"
Funció: complement directe
Substitució: ens en donen
b. "Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res"
Funció: complement preposicional de règim
Substitució: s’hi veu forçada
c. "Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives"
Funció: complement directe
Substitució: les afavoreixi


PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
2005-2006
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
Solucionari de les qüestions del text “La intel·ligent no es casa”
1. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents
extretes del text:
Puntuació: 0,5 per paraula o expressió
Solucions:
a. perdre la xaveta: trastornar-se, tornar-se boig, perdre el senderi
b. brillantina cerebral: capacitat intel·lectual, intel·ligència
c. libido: desig de plaer, sobretot de plaer sexual; sentiments que
governen i dirigeixen els impulsos sexuals.
2. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n
els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents
que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que
continga el constituent que hages triat.
Puntuació: 0,5 per mot, desglossat així:
0,1 el procés de formació de mots.
0,1 la delimitació dels constituents.
0,3 la formació d’un altre mot.
Solucions:
a. possibilitat:
• derivació per sufixació: -itat fa un nom a partir d’un adjectiu
• possibil+itat.
• possibilisme, impossible; curiositat, velocitat.
b. encapçalar:
• derivació per prefixació: en- fa un verb a partir d’un nom (o d’un
adjectiu).
• (en((cap)çal))ar: cap, capçal, encapçalV+flexió: encapçalar .
• encalar, engominar, embrutar-se; capçalera.
c. impertinència
• derivació per prefixació: in-/im- forma antònims de noms i
d’adjectius.
• im+pertinència.
• invisible, independent, impossible, immoderació; pertinentment.
2
3. a) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment
següent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu,
un adverbi o un sintagma preposicional
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’oració
0,3 per la substitució
“[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení”
Solució:
• Oració subordinada (substantiva) d’objecte directe.
• Crec això; ho crec.
Alternativament:
• Oració subordinada de complement de règim (amb caiguda de en).
• Crec en això; hi crec.
b) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment
següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que
tinga el mateix significat:
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’oració
0,3 per la substitució
“Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i
Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit”
Solució:
• Oració subordinada (circumstancial) condicional.
• Vist que ho han fet...; Posat que...; Havent-ho fet...; Com que...; Ja
que...
c) Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en el
fragment següent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el
mateix valor:
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 pel tipus d’expressió
0,3 per la substitució
“És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i
l’home no la suporta” (línies 8-9)
Solució:
• Connector (o locució conjuntiva) de reformulació.
• Dit d’una altra manera; Això significa que...
3
4. Observa els possessius següents i substitueix-los per construccions o sintagmes
que conserven la funció i el significat que cada possessiu té en el text. Raona, per
a cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica.
Puntuació: 0,5, desglossat així:
0,2 per la substitució
0,3 per aclarir raonadament sí hi ha referència díctica o fòrica
a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4)
Solució:
• més baixa serà la possibilitat matrimonial d’aquella dona.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seva a partir de la
paraula dona, que apareix quatre mots a l’esquerra.
b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7)
Solució:
• que perdin la xaveta per l’èxit del (seu) home / l’èxit dels (seus)
homes.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seu a partir de la
paraula homes, que apareix en la línia anterior en la construcció
els homes brillants.
c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12)
Solució:
• el capítol d’un llibre que jo he escrit.
• Referència díctica: interpretem la paraula meu, no a partir d’una
altra paraula del text, sinó a partir d’un ens de fora del text, en
concret, de la figura de l’emissora.

Ací teniu el de Setge, escola i família:

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF77.pdf

"ARA VOLEN TREBALLAR COM NOSALTRES"

L’altre dia, algú a classe va dir, referint-se a les persones immigrants: “Ara volen treballar com nosaltres“. Paràrem el debat i vam apuntar la frase a la pissarra. I a la pissarra la frase feia una mica de por.